Mort vegetal a la Selva
- lesbotiguesdelasel
- 20 oct 2014
- 3 Min. de lectura
"Alguns diuen que potser un boig s'ha dedicat a tirar-los alguna cosa en l'arrel, però per a mi que va ser la pedregada", diu la propietària de Can Xicu-Tirà, mirant els arbres. Gairebé no queda un arbre en condicions al voltant de casa, molt a prop de Sils (Selva). El que havien de ser pins s'han convertit en exòtics arbres bicolors, amb copes grogues i verdes. A la casa de colònies davant de Can Xicu també tenen les seves pròpies teories. "El meu cap, que és biòloga, diu que possiblement sigui un fong", especula un treballador.
L'anciana de Can Xicu-Tirano té raó. El temporal d'aigua, vent i pedra que va caure a Girona el 9 d'agost ha deixat 2.300 hectàrees de bosc a la vora de l'assecament. La pedra que va descarregar el cel aquell dia ("gran com l'os d'un albercoc", defineix la dona) ha causat ferides a la massa forestal de Sils, Caldes de Malavella, Riudarenes i Vidreres (Selva).
Des de la carretera, el paisatge ple d'arbres bicolors fa témer el pitjor. Un informe de Medi Ambient assegura que en "les zones de més mal" els pins tenen una afectació del 100%, el que significa que s'assecaran per complet i moriran. "Molts arbres tenen més del 50% de la copa seca", afegeix, sense facilitar percentatges.
"Les espècies més afectades són les coníferes, bàsicament pi pinyer i pi marítim", continua l'informe, que detalla que els danys "consisteixen en l'assecament de les fulles, brots i branques". El responsable del departament a Girona, Emili Santos, assegura que no és estrany que una pedregada destrossi boscos. "El peculiar en aquest cas és l'extensió: 2.300 hectàrees és molt terreny
[un camp de futbol mesura una hectàrea] ", explica exemplaritzant.
Una tempesta de calamarsa intensa pot produir ferides als arbres, trencar branques i fins i tot pelar els troncs. Quan això passa, l'exemplar segrega més resina per protegir-se. Aquesta mateixa resina acaba col·lapsant la branca i la seca. En lloc de regenerar-se, la planta es autoconsume.
Santos treu importància a la situació. "El més probable és que bona part d'aquests arbres rebrotin", indica. Però els vilatans són menys positius. "A Vallcanera, hi ha boscos on els pins són només un tronc sec", lamenta la propietària de Can Xicu. Juntament amb La Barceloneta i la Granota, també Sils, i el veïnat de Baix Caldes, a Caldes de Malavella, conformen les àrees més afectades, segons Medi Ambient.
"El problema és que els boscos estan deixats. En 50 anys, hem passat de explotar a abandonar perquè no són rendibles", assegura l'especialista en Biodiversitat de Ecologistes en Acció, Jaume Grau. Al seu entendre, la tempesta ha destrossat la zona perquè la massa forestal no té qualitat. "En 25 anys, els boscos han augmentat més del 30% a Catalunya. Això ha originat un creixement caòtic que, al final, ha generat molta massa d'arbres prims i fins que aguanten molt pitjor una tempesta", il.lustra.
Però que morin arbres a pedrades de calamarsa no soluciona el problema de la massificació. "El bosc desapareix i el sòl queda exposat a l'erosió, que acaba amb la part més fèrtil", indica Grau. Ell proposa rendibilitzar la fusta a través de les centrals de biomassa, que cremen massa forestal per generar electricitat. "Així els propietaris poden guanyar diners venent la fusta", defensa. Per ara aquesta opció és una utopia a Catalunya, on els empresaris es troben amb l'oposició del territori per instal · lar aquestes centrals.
Comentários